| |
Dal Dialetto milanese...
Ovvero... El me’ indiriss de dûe sun nassu
mi me le ricordavi gnanca pû:
a l’era una câ vecia e per pissà,
tripli servissi, sì, ma in mess al prà!
El me indiriss de dûe sun nassu
me l’han ricordà iér, dentr’in Común:
cercavi un documént de residénsa
e mi, m’è vegnu in ment tutta l’infansia...
a s’erum una banda de sês fieu;
volevum trà per aria tutt’el mund,
fasevum la colletta alla mattina
per quatter Alfa e dû Espurtasiún
Turnavi a cà la sera, e la mia mamma
la me nettava el nas tutt spurch’de sang’
perchè la legge l’era de dài via,
ma l’era anca quella de ciapànn!
Pensarci ben, chissà che fine ann fatt
chî mé cumpagn balord de sciupà el mund!
Ma poeu, la vita va; fa quel che voeur:
chi va, chi resta chi, chi invece moeur…
Ma énn giàmò passà deu o tri minut
e mi, me rendi cûnt che ò rott i ball:
ci ho qui un bel document de residénsa…
cià via a menare! …e scaricare anca l’infansia!
|
|